Què és i com afecta als propietaris?
El recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat és un impost que s’aplica en algunes ciutats d’Espanya amb l’objectiu d’incentivar el lloguer d’habitatges i reduir el nombre de pisos buits en el mercat. Encara que és una mesura controvertida, la seva aplicació s’està estenent a més municipis del país, per la qual cosa convé estar informat sobre les seves implicacions i com pot afectar els propietaris d’habitatges.
La Llei d’Hisendes Locals estableix que tenir un habitatge buit durant més de dos anys consecutius suposa una penalització en l’Impost sobre Béns immobles (IBI) del 50%. Aquesta mesura, que s’aplica en ciutats com Madrid o Barcelona, s’ha implementat per a fomentar l’oferta d’habitatges en lloguer i combatre l’especulació immobiliària.
La taxa s’aplica sobre el valor cadastral de la propietat, i el propietari haurà d’abonar-la anualment fins que l’habitatge tingui un inquilí. És important destacar que existeixen excepcions, com en el cas d’habitatges que s’estiguin reformant o en les quals l’ocupació no sigui possible per causes alienes al propietari. En qualsevol cas, la penalització busca incentivar l’oferta d’habitatges en lloguer i contribuir a resoldre la problemàtica de la falta d’habitatge a les ciutats.
En què consisteix el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat?
El recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat és un impost que s’aplica als habitatges que es troben buides durant un període de temps determinat, que varia segons cada municipi. Aquest impost s’inclou com un recàrrec en l’Impost sobre Béns immobles (IBI) que paguen els propietaris d’habitatges a Espanya.
L’objectiu d’aquest recàrrec és incentivar als propietaris d’habitatges buits a posar-les en lloguer, ja que el mercat immobiliari en moltes ciutats del país es troba saturat i l’oferta d’habitatges no cobreix la demanda existent.
Quins municipis apliquen el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat?
Actualment, són diverses les ciutats espanyoles que apliquen el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat. Algunes d’elles són Madrid, Barcelona, València, Màlaga, Sevilla, Saragossa, Bilbao o Sant Sebastià. Cada municipi estableix les seves pròpies normes i criteris per a aplicar aquest impost, per la qual cosa convé informar-se bé de les condicions en cada cas.
Quina és la quantia del recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat?
La quantia del recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat varia segons cada municipi i pot oscil·lar entre el 50% i el 150% de l’import de l’IBI que correspon a l’habitatge en qüestió. Per exemple, si l’IBI d’un habitatge desocupat és de 500 euros a l’any i el recàrrec és del 100%, el propietari haurà de pagar 1.000 euros a l’any per aquest impost.
Com es determina si un habitatge està desocupat?
Cada municipi té els seus propis criteris per a determinar si un habitatge està desocupat i ha de pagar el recàrrec en l’IBI corresponent. En general, es considera que un habitatge està desocupat quan no ha estat habitada durant un període de temps determinat, que sol oscil·lar entre els 6 i els 12 mesos. A més, en alguns casos es requereix que l’habitatge estigui completament moblada i en uns altres es considera que un habitatge està desocupat encara que s’utilitzi de manera esporàdica, com una segona residència.
Quines excepcions existeixen al recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat?
Existeixen algunes excepcions al recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat que poden variar segons cada municipi. En general, els habitatges que estan en venda o en lloguer, les que s’estan reformant o les que es troben en situació de força major, tenen unes certes excepcions a l’hora d’aplicar aquest impost. També hi ha alguns casos en els quals es poden sol·licitar exempcions o bonificacions en el recàrrec, com en el cas de persones majors o amb discapacitat, o quan es tracta d’habitatges protegits.
Com afecta el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat als propietaris?
El recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat pot afectar de diferents maneres als propietaris d’habitatges. D’una banda, suposa un augment en la càrrega fiscal que han d’assumir, ja que hauran de pagar més impostos sobre la seva propietat. D’altra banda, aquest impost pot servir com a incentiu perquè els propietaris posin els seus habitatges en lloguer i obtinguin una renda per elles, la qual cosa pot ser beneficiós tant per a ells com per al mercat immobiliari en general.
A més, el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat pot tenir també un efecte dissuasiu en la compra d’habitatges com a inversió, ja que els propietaris hauran d’assumir aquest impost encara que no obtinguin rendes per la seva propietat.
Com evitar el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat?
La forma més senzilla d’evitar el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat és posar l’habitatge en lloguer o vendre-la. En el cas que s’estigui buscant un inquilí, convé informar-se bé de les condicions del mercat en cada zona i fixar un preu competitiu per a atreure a possibles arrendataris.
Una altra opció és utilitzar l’habitatge com a residència habitual o segona residència, per a evitar que es consideri desocupada segons els criteris del municipi. En aquest cas, convé assegurar-se de complir amb totes les obligacions fiscals corresponents.
És legal el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat?
Sí, el recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat és legal i està contemplat en la Llei d’Hisendes Locals. No obstant això, la seva aplicació pot variar segons cada municipi i en alguns casos pot ser objecte de controvèrsia per part dels propietaris afectats.
Conclusions
A partir de la nova llei d’habitatge, s’estableix un recàrrec en l’IBI dels habitatges desocupats. Aquesta norma estableix que els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50% de l’impost sobre béns immobles a aquells propietaris que tinguin un habitatge buit sense causa justificada durant un temps determinat. El Ministeri d’Hisenda ha establert que, a partir d’ara, les ordenances fiscals inclouran aquest recàrrec.
L’objectiu d’aquesta mesura és fomentar que els habitatges deshabitats es posin en lloguer o es destinin a un ús social, facilitant d’aquesta manera l’accés a l’habitatge a aquells que el necessitin. La llei pel dret a un habitatge defineix com a habitatge buit l’immoble que no ha estat ocupat en un termini de més de dos anys, excepte pel motiu de canvi de domicili. L’entrada en vigor d’aquesta regulació ha despertat debat sobre aspectes relatius als preus del lloguer i la necessitat d’establir incentius al lloguer social en comptes de penalitzar als propietaris d’habitatges desocupats.
El recàrrec en l’IBI per habitatge desocupat és un impost que s’aplica en alguns municipis d’Espanya amb l’objectiu d’incentivar el lloguer d’habitatges i reduir el nombre de pisos buits en el mercat. Encara que la seva aplicació pot resultar controvertida, aquesta mesura pot tenir un efecte positiu en el mercat immobiliari i beneficiar tant als propietaris com als inquilins.